FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer encallar (una nau) en un fons de roques o en un altre obstacle submarí. Una nau, encallar-se en un fons de roques o en un altre obstacle submarí. Un veler embarrancava a causa de la boira. El navili s'embarrancà a la platja ben bé fins a mitja llargada. Ficar-se, encallar-se [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deixar de considerar (una qüestió, una dada, un fet) perquè es creu evident o de poca importància. Obviaré la informació que ja coneixem. No podem obviar que estem assistint a un procés de mercantilització de l'aigua. Algú, posar obstacle, oposar-se a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sense que sigui obstacle allò que s'acaba de dir o que queda sobreentès. La primera expressió és més genuïna; nogensmenys, aquesta té una antiguitat considerable. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que entrebanca, que és un destorb, un obstacle. Aquest camí està ple d'entrebancs: branques caigudes, pedres despreses... Ja estaria llest; però m'ha sortit un entrebanc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obstacle que embossa un conducte. Al canó hi ha un embós i l'aigua no passa. Fer-se un embós. Acumulació de vehicles en una via que provoca circulació lenta o la impedeix. [...]